Antropologia Social MediaEl bloc d'Isidor Fernàndez

El numero de Dunbar (Dunbar's number) és un limit teòric cognitiu, amb la capacitat de determinar de forma aproximada el nombre de persones amb les que un individuu pot mantenir la estabilitat de les relacions socials. Aquestes relacions son les que una persona pot saber qui es cadascuna de les persones que composen la seva xarxa de relacions socials. Encara que el valor es determina en 150, no es del tot exacte, sent comunament citat com una aproximació coherent.

Aquesta teoria va ser proposada per l'antropòleg britànic Robin Dunbar, professor investigador de d'antropologia evolutiva de la Universitat d'Oxford. Dunbar, l'any 1992, va utilitzar una correlació observada als primats no humans amb l'objectiu de determinar el tamany dels grups socials dels humans, on va predir un grup de 147,8 representat usualment com 150. Encara així, Robin Dunbar no el va considerar exacte, ja que es troba relacionat amb el volum del neoescorça cerebral. Suggereix així una diferencia en el índex de tamany del grup social segons la especie, establert per el volum diferencial del neoescorça.

A partir d'aquesta experiència, va fer una comparació amb grups humans observables. Cercant dins de la literatura antropològica i etnogràfica, va dur a terme un cens sobre la mida dels grups socials dins de les societats nòmades, on va determinar que els grups es classificaven en tres categories, de 30 a 50, 100 a 200 i de 500 a 2500 individus. La seva recerca sobre la dimensió social de les tribus sembla acostar-se a la predicció, on la mida estimada d'un poblat de l'era neolítica és de 150 persones aproximadament. 150 també estableix el punt d'escissió d'un assentament huterita. En el context militar, estableix el tamany bàsic d'una unitat militar professional a la Roma antiga i en els temps actuals des de el segle XVI. Com aproximació, 200 membres son els màxim permesos dins d'una sub-especialització a les disciplines acadèmiques. Dunbar va teoritzar sobre aquesta visió, que a un grup de una mida de 150 persones, li calia un incentiu molt elevat per mantindre la unió, especulant que al menys un 42% del temps del grup es dedicava a la sociabilitat, on el llenguatge es principalment desenvolupat per limitar la quantitat de temps. A més, sosté que el llenguatge es un dispositiu eficaç per mantenir les relacions socials, ja que els animals generen més activitat física per mantenir-les, en contra de la productivitat social, i que no només és el limit de relacions estables que una persona pot mantenir, sinó que pot indicar el límit de persones que poden arribar a formar un grup orgànic estable sense una estructura d'autoritat piramidal. En paraules de Dunbar:

“…Existeix un límit cognitiu al numero d'individus amb els quals una persona pot mantenir relacions estables, així també aquest limit és una funció directa relativa al tamany del neoescorça, i això en efecte limita el tamany del mateix grup.”

Dunbar, R. I. M. (1993). Coevolution of neocortical size, group size and language in humans. Behavioral and Brain Sciences 16 (4): 681-735.

Per lo tant te una aplicació en la gestió de polítiques socials, com el socialisme, el feixisme o altres ideologies centralitzades, que poden funcionar adequadament a petita escala, però al créixer l'index de població, sorgirien problemes de cohesió social degut a la dificultat de mantenir de forma adequada les relacions controlades entre els individus. La teoria del numero de Dunbar es aplicable a problemes de superpoblació, degut a que l'allunyament del grup social de la mitjana hipotètica de 150 en qualsevol sistema delimitat, per exemple una ciutat, creixent les probabilitats de aflorament de conflictes, com els que serien avui en dia, la contaminació ambiental, el desordre public, la discriminació o els actes delictius o criminals.

El numero de Dunbar ha estat estudiat com un tòpic calent per antropòlegs, aplicant-se en teories de màrqueting i de xarxes socials, permeten estudiar grups de persones en mons virtuals o espais socials creats electronicament. Un clar exemple serien les xarxes socials com Facebook, Tuenti o d'altres de característiques similar, on s'estableix un augment considerable del numero de Dunbar que trenca amb les relacions directes i el seu proces físic de interacció.

Cameron Barlow, sociòleg que investiga sobre les relacions dins de Facebook, confirma la teoria del numero Dunbar en la seva aplicació a les xarxes socials, on afirma que els usuaris de Facebook només es comuniquen regularment amb un petit nucli de la seva llista d'amics. El mateix Robin Dunbar va revisar la seva teoria aplicant-la sobre Facebook, en un estudi que publicarà a finals d'aquesta any, on va comparar el trafic de les persones que tenen milers d'amics amb altres que tenen centenars o menys, sense trobar una diferencia considerable entre ells, afirmant així la seva teoria, juntament amb Barlow, de que el cervell no pot ampliar la seva capacitat de tenir relacions significatives amb més persones, inclús dintre del mon virtual. Els resultats obtinguts per Durban van demostrar una clara diferencia de genere, on les dones eren millors que els homes per mantenir relacions virtuals. Per elles resulta més fàcil mantenir una relació amb els amics únicament parlant, mentre que als homes demostren una necessitat més gran per la interacció física.