June, 2009

Citilab Cornellà / Innovació / TIC — No Comments
14
Jun 09

Un CitiLab a les muntanyes del Pirineu

Ahir a la tarda vaig arribar a un indret ben maco del Pirineu. En Josep Jordana, ens ha convidat a passar aquest cap de setmana a Espot, un petit poble de dos-cents setanta habitants a la falda de Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb l'objectiu de trobar-nos per parlar sobre les possibilitat de la creació d'un model de CitiLab d'alta muntanya, el Pirene Lab.

Una estada on ens hem trobat uns quants amics, com Ramon Roca de Guifinet o Paco Fernández de Abla, un petit poble de 1.500 habitants a Almeria que compta amb un model de Living Lab que comença connectant a la gent. No  tenen seu, ni edifici o lloc on treballar. Però s'han posat d'acord per trobar els moments i processos que permet innovar en benefici del benestar social, portant a la pràctica una iniciativa tant interessant com un “cafe de ideas”. Cada dia organitzen una tertulià, on qualsevol ciutadà, pot anar i explicar les seves idees, aprendre dels altres i fer un intercanvi de coneixement, experiències i sobretot la quotidianitat del poble.

L'Estage ha estat el principi del projecte Pirene Lab, punt de partida per traslladar el debat a altres plataformes en xarxa. La llavor ja està plantada a l'alta muntanya i comença a arrelar amb la ajuda del CitiLab, dintre d'un ecosistema molt complexe que vol ser sostenible.

Internet / Social Media / Xarxes socials — No Comments
12
Jun 09

Sóc verd o vermell, o potser blau

Avui es celebren les eleccions a Iran, per elegir el seu nou president, després d’una campanya on el seu camp de batalla ha estat la web. De forma creixent, molts dels iranians subscrits a Facebook, han anat canviant les seves fotos del perfil per el color verd, un verd gairebé psicodèlic. És el color de l’Islam, que per altra banda, té un compromís polític a favor del candidat Mir Hossein Mousavi, qui te al seu darrera el suport dels reformistes. Aquest s’enfronta al actual president, en Mahmoud Ahmadineyad, representat per el color vermell dels seus militants, encara que menys nombrosos, però amb una potencia similar a la xarxa. A més del seu blog personal, hi compta amb cinc portals web de suport i la difusió de vídeos a YouTube, on no dubta en reprendre les seves declaracions més controvertides sobre Israel, ressaltant la seva intervenció sobre el racisme a la conferència de la ONU celebrada a Ginebra.

Aquesta repartició de color, va sorgir d’una juguesca per triar l’ordre d’intervencions televisives dels candidats ara fa poc més d’una setmana, el representant de Ahmadineyad va extreure la bola vermella i el de Mousavi la bola verda. Des de llavors, la campanya ha estat impregnada de colors. A Internet, l’apropiació simbòlica per part del joves ha estat rotunda, on es mostren en muntatges fotogràfics acolorits de verd, o amb bufandes verdes, així com les noies amb les ungles pintades de verd i cobertes amb un mocador a joc. Acompanyat amb música tecno de fons ben potent.

Tot això després d’una censura per part de les autoritats iranians, que van prohibir l’accés a Facebook, per retreure’s uns dies més tard. Segons l’agencia de noticies iranià IRNA, el lloc es va prohibir “perquè els seguidors del candidat Mir Hossein Mousavi havien pogut utilitzar Facebook per donar a conèixer millor les postures del candidat”. El reformista havia superat els 5.000 amics en aquell moment. També compta amb un perfil a Flickr, amb gairebé mil fotos que mostren el furor del poble respecte a les eleccions i una altre de Twitter.

D’aquesta simbologia cromàtica,  no queda pas exclòs un altre més. El blau ha estat el color dels partidaris de boicotejar les eleccions. Recordem la guerra de colors que es van viure a la Revolució taronja d’Ucraïna i la Revolució de les roses a Geòrgia.

Internet / Social Media — No Comments
2
Jun 09

Xina censura Twitter i Hotmail a pocs dies de l’aniversari de la massacre de Tian’anmen

tiananmenDes d'aquesta tarda, l'accés als servidors de Twitter, Hotmail, Flickr, Bing i altres tants llocs, han estat bloquejats pel govern xinès, deixant així a milers d'internautes xinesos sense accedir a la xarxa. Aproximadament a les 17:00 hora local (09:00 GMT), sense informar prèviament i de la forma més desapercebuda possible, les autoritats xineses han decidit bloquejar els serveis de xarxes socials. Van fer el mateix durant el mes de març de l'any en curs, bloquejant l'accés al portal de vídeo YouTube, propietat de Google, després de que alguns grups i col lectius de suport al Tibet pugessin una bona quantitat de vídeos amb imatges de la repressió per part de militars xinesos durant les protestes de 2008.

Aquest proper dijous, es compleix la celebració del vintè aniversari de la massacre de Tian'anmen, quan el govern va declarar la llei marcial, enviant els tancs que van entrar a la plaça de Pequín i aixafar les protestes d'estudiants i treballadors. Des de llavors, el govern xinès mai va fer pública la llista de víctimes, que va qualificar com una conspiració contrarevolucionària.

En aquell moment, el govern xinès va emprendre nombrosos arrestos a fi de suprimir els instigadors del moviment, expulsant literalment a la premsa i els mitjans de comunicació estrangers, passant a controlar estrictament la cobertura dels esdeveniment des de la premsa xinesa. És clar, que, les repercussions contra el govern xinès, van ser realment incommensurables, causant la condemna internacional de la seva pròpia actuació.

Encara que això forma part de la història, surgeix el dubte de replantejar-se fins a quin punt un govern té el dret a reprimir la llibertat d'informació i expressió, que és d'una certa forma allò que possiblement volen durant els propers dies. Fins i tot alguns s'han estranyat de la tardança, com Kayser Kuo, un comentarista xinès de tecnologia al que li sorprèn que el govern xinès hagi trigat tant en bloquejar aquests serveis.