Seniorlab: An Innovative, User-Driven, Lifelong Learning Project Based on the Experiences of Senior Citizens

Objective

The objective of Seniorlab is to put senior citizens at the centre of the knowledge society, under the belief that they should not have to adapt to new technologies and tools, but rather that these should be adapted to senior citizens'needs, and it should also be taken into account what they can provide to society. Seniorlab is, in this context, a social innovation that regards people – senior citizens in this case- as the drivers of social and cultural innovation.

 

Methodology

Seniorlab uses a project-based learning approach, and also borrows from the Living Lab methodology; members meet twice a week, and receive formative sessions on the technology tools they require for the projects being developed . The 13 members of the team also participate in meetings to follow-up on these projects, discuss and propose new ideas for innovation, and share experiences with other groups and organizations that are interested on this area. Through some the projects that were carried out, slideshows became family photo albums, and video was used to create a record of the places they have grown and worked in. This in turn meant they not only had to learn how to use new technologies, but also how to do research: how to conduct interviews how to search for a file, how to document facts. It is essentially a combination of project-based learning and a Living Lab methodology: the users are at the centre of the open innovation process, and are involved at every step of it.

 

Results

The project has just reached its first year of life. As of today, Seniorlab is a Living Lab community composed of 13 members, who during 2008 have developed a number of innovation, learning and difussion projects centered on new technologies. Seniorlab has also played the role of observatory for innovation projects developed for and by senior citizens.

The activities developed at Seniorlab have been focused on the interests and needs of the members themselves; instead of starting with ICT courses, a different approach was taken: through the use of focus groups and observation, the interests ans needs of the group were identified, and then it was decided what tools were necessary for the execution of the related projects. The training sessions were done as workshops rather than as formal courses, based on the requirements and feedback of the participants, A lab/meeting ares is being set-up, and a blog was created (http://seniorlab.citilab.tv); this is maintained by the Seniorlabers themselves.

Additional results are the promotion of a techno-social identity among senior citizens, bringing them closer to technology; a high level of enthusiasm and involvement in the project; and providing the participants with a basic knowledge on tools such as blogs, video recording and slideshows. There also some specifics results, related to the projects developed by Seniorlab, and which are structured around two main axes: the Memory and history axis, and the Technology axis.

 

Future work

So far, the Seniorlab experience has been a successful one, and we intend to keep on developing new projects and ideas, always driven by the users themselves. All projects have been proposed as prototypes that can be improved and expanded, either from the content or the technology point of view. Proven methodologies and tools could be applied to new environments, and current projects could be improved and enhanced by using new tools and applications. The project is starting its second year with an expanded group of Seniorlabers, including the ones that participated in the first edition and additional members in the coordination team.

 

Isidor Fernàndez, Citilab Spain – Visual & Media Anthropology Archive; Ricardo Torres, Fi2cat; Rosa Casanovas, Universitat de la Gent Gran; Artur Serra, Fi2cat; Doris Moreno, Universitat Autònoma de Barcelona, Carlos Bezos, Value Creation.

2009 EDEN Annual Conference. Innovation in Learning Communities. Gdansk, Poland

 

The Living Lab methodology from Citilab

This paper is a Membership Application from Citilab – Cornellà to in the 3r wave ENOLL (European Network of Living Labs). Lyon, November 2008.

Isidor Fernàndez
Head of Social Media Lab in Citilab

 

Citilab CornellàA community that learns by itself

Citilab-Cornellà is an experimental Institution based in the LivingLab model, in the citizens, enterprise, public administration and research centers find a stakeholder in the innovation process. Operate the innovation like centre of dissemination and outreach and technological learning which intends to promote from the citizen ship, using the models and the tools of the social Internet like a transforming instrument and not like a purpose in itself.

The net becomes like this a vehicle of expression, but also an only instrument to learn, to know other persons with similar interests, to sustain the family in touch, to understand our environment and to participate in the construction of the future own. The personal motivation is the engine of the learning in Citilab-Cornellà, and depending on how it develops and interacts with the motivations of the other members of the digital community (or citilabers) they keep on being acquired some knowledge or other.

Many persons are refractory in the technology, simply, because they do not see a relationship with the day on day of theirs lives and they presuppose, moreover, a level of unattainable complexity. In this sense, the commitment to the Foundation for the Promotion of the Knowledge Society it is to contribute to the reduction in the phenomenon of "the digital crack", clearly generational, that still divides the persons today among those that are in the world and those that continue on the other side of the net connected.

 

The Living Lab

Citilab-Cornella is Living Lab project of the non-profit Private Foundation for Building the Society of Knowledge, whose aim is to promote make an open community that learns by itself, supporting the values of innovation and creativity to build a society of knowledge available to everyone.

To promote the knowledge society among the citizenry, business and public administration in Catalonia and the entire territory of the Spanish state. Projecting its values abroad through partnerships with organizations linked to the development of the knowledge society. Citilab is a specific case of Living Lab, concern that involves in a same innovative environment the public and private sector, citizens and other research canters. Unlike other approaches, this laboratory validates his technologies, products, services and business models on real time, in real population areas that provide complex answers related to social behaviors and conditioning factors involved.

The most innovative view of this model is that, contrary to the classical science/technology dynamics, research and innovation progress in parallel, feeding mutually. The singularity of Citilab is that incorporates direct experiences gathered by citizen networks during several years of activity in Catalonia -the Cornella.net, in this case- a quite unusual fact in such large projects. This Open Innovation concept is the frameworks that bind together the members of CatLab, the Catalan Network of Living Labs, promoted by the Secretariat for the Information Society of the Catalan Government, and the I2 Cat Foundation. Citilab is part of common projects that foresee Catalonia as a large Social Laboratory and keep a permanent contact with leading research groups worldwide focused on learning and innovation.

 

Citizens involvement

The principal participative citizen in Citilab it is a neighbors of Cornellà and the Barcelona Metropolitan area. Including other people who access to training programs and the information contained in the disclosure of Citilab-Cornellà.

Citilab-Cornellà offers free in form to all newcomers that a set of basic learning that constitutes a true "school of digital pipeline" is not yet familiarized with the new technologies. The contents are structured at three levels, more one introductory that is followed by everybody, independently of which its level of knowledge is:

Level 0: Welcome. How does Citilab work? Tools for connect. Photographing, filming and writing to Internet. Like organizing and constructing groups of project in the ninth Internet.

Level 1: Expressing and collaborating on the net with tools (blog's, wiki, social nets and media)

Level 2: Programming

  • For those, which they do not know yet, how to program: Scratch and Squeak.
  • For those which already they know how to program (professionals and hackers): SmallTalk , Java, C++, Scheme, Flex, Ruby on Rails, Mashups, Perl, Python, PHP

Level 3: Construction

  • Like constructing the infrastructure of the same Internet personal and shared Nets. Nets Wi-Fi open civic citizens. Infrastructures in grid computing and civic p2p
  • Construction of the new Internet. Web services, Grid Computing, Infrastructures Wifi.

Specific experience from users/citizens engagement:

  1. Users who want to learn and improve their standard.
  2. Students from different disciplines with motivated to carry out innovation projects.
  3. Professionals in technology and the information society to develop innovative projects aimed at citizenship.

 

Service creation and business mode

The functionality of the building corresponds to the distribution of the floors: at level of street there are the spaces of technological divulging and of free connection, with more than 100 portable computers at the disposal of the citilabers, which can also go with its own team, if they wish it. Adjacent in this big common space there are several spaces of experimentation, like Forma Lab, for the development of virtual learning, Media Lab, a concept of mediateca of new generation where the same users bring them good part of the audiovisual contents, or Familiy Lab, designed to explore the possibilities of intergenerational learning between the biggest and the smallest of house.

In the first floor the classrooms, ones provided with blackboards digital interactive and the space are found where linked companies TIC are installed to projects of Citilab-Cornellà.

The second floor is for the production of audiovisual and multimedia content, which will host the Social Media Lab, a space to explore the possibilities generated by the convergence of audio-visual platforms on the Internet (IPTV).

The values created per skateholders is the collaborative environment for developer a projects in the knowledge society, the synergy of the community that learns by itself, with input from citizens. Building the knowledge society as a value exponentially among citizens with the capacity of social and technological innovation.

 

The infrastucture

Placed in the antique factory of Can Suris, Citilab-Cornellà lodges a series of digital equipment of new generation. The building of the antique factory has been in a architectural project that has sustained the manufacturing essence of the 19th century completely reconstructed and has allowed the adequacy of new spaces in accordance with the new uses of the 21st century.

To manage all this collection of knowledge the Private Foundation has been created for the Promotion of the Society Knowledge, that the attendant is from making this so ambitious project viable. Its goals are to promote the new digital culture of the society knowledge, to pass approach to the public the last technological innovations, to sustain the social cohesion in the new digital era and to promote formative activities.

Technological infrastructure of the centre available to the user:

  • Over a hundred computers for free public access for Citilabers
  • 1 Gb broadband connecting.
  • Three modular spaces for training, presentations and learning, separated from each other soundproof folding panels. The rooms are equipped with digital interactive whiteboards and high luminance projectors. Each individual room has a capacity of 75-seated people and 150 standing.
  • Auditorium for accommodation 300 sitting people, whit two high luminance projection systems, HD full robotized digital cameras for streaming, infrared dynamic sound system, automatic realization and production control and two simultaneous translation rooms.
  • Independents booths of 30sq2 for technological companies that are starting as business and that cooperate with the research and innovation lines of Citilab-Cornellà.
  • Six boots exist in the hall between the two rows of company boxes, designed in order to keep their acoustic isolation while keeping them connected to the surroundings.
  • The centre is open 24 hours for companies and projects. For citizens is from 16:00 to 22:00 hours.

 

Expertise of Citilab

Citilab Cornella opens the centre and the services for citizen in November 2007. This has been possible to group of management, with the great experience since 1997, in the creation and management of Cornellà Community Networking and BCNET Community Networking. The members of the research team have a strong experience in cultural management, audiovisual production and development of digital communities networking.

Cocreation facilitation expertise and experience is based in the collaborative model is defining a different way to create knowledge. Each individual has the capacity to find out more with a high level of knowledge, multiplying the opportunities of creating new projects and building new technological, social or innovate possibilities. This advantage enables greater flexibility to recognize and to value knowledge, no matter where it is generated. Citilab-Cornellà works permanently in developing new research models that allow articulating social networks, groups and institutions that grow more and faster thanks to mutual collaboration.

 

Methods, tools and processes

The goal in Citilab-Cornellà is not to form users, but builders of technology. The main contribution of this initiative is that works simultaneously all the dimensions of the construction of society of information and knowledge.

  • As citizens: promoting the aspects of active participation typical of the technological culture.
  • As constructors of technologies: enabling for the practice in projects and communities.
  • As innovators: knowledge for the collaborative construction again and setting forth, criticism and responsibility in the communities of development, to the collaboration.
  • As entrepreneurial: facilitating the formation and the initial resources to display entrepreneurial activities based on that learned and development in Citilab-Cornellà.

To get involvement and commitment of other stakeholders in the goals of the Private Foundation for the promotion of the Knowledge Society is to have an equipment that has the fundamental mission of promoting and to give support to the company creation innovative, to favor its growth and to facilitate its positioning in the entrepreneurial issue.

All that is learned in Citilab and his environment helps to build a framework of the new knowledge that they will be a advantage for a wide range of actors. This dynamics allows him offer to facilitate collaboration and co-creation in-between different stakeholders and build all together, services of great interest for a ever changing society and economy.

To manage living lab related data, information and knowledge, the research work done on the Citilab environment is always connected to what is happening in a global scale. A new way of innovate starting from people initiative, willing to take risks in exploration, exploiting the value of the diversity, taking advantage of using open spaces of collaboration and creating a common background of knowledge among citizens, research groups, companies and institutions.

 

Organization and governance

Citilab-Cornellà is promoted by the Private Foundation for the Promotion of the Society of the Knowledge of which they are part the Town Council of Cornellà de Llobregat, The Regional Government of Barcelona, the Generalitat de Catalunya, the World Trade Centre Almeda Park, Siemens, the Polytechnic University of Catalonia and the Catalan Foundation for the Research and Innovation.

Replies on the model of Living Lab, mixed entity public / private where the citizens, companies, public organizations and centers of research involve themselves in the process of innovation, unlike the laboratories and conventional centers of research, the living labs. Allow to create and to validate technologies, products, services, and models of business in environments and real and daily contexts. The singularity of Citilab is that it incorporates. The experiences of activity years of the civic nets in Catalonia, in this case the  community networking Cornella.net, Which is not frequent in projects of these dimensions. This concept of open innovation is the one that agglutinates the members of the Catalan net of Living Labs, Catlab , presented recently by two of their main instigators, Secretary’s Office for the Society of the information of Generalitat de Catalunya and the Foundation i2CAT in the Centre of Culture Contemporary Of Barcelona .Citilab is part of  a common project that contemplates Catalonia like a big social Laboratory an it sustain s a the same time permanent connection with top groups of all the world ,in research as well as in innovation and learning.

 

Los viajes de Ibrahim

Ibrahim Daumbia regenta un restaurante en Nema (Mauritania). Bueno, esta seria la definición occidental de una profesión tan digna como cualquier otra. El caso de Ibrahim se resume, según la definición que daría el mismo, en dar de comer a todas aquellas personas que pasen por su casa. Claro está, que al módico precio de 600 Ouguiyas (2,50 euros) el plato único con jarra de agua incluida: un enorme cuarto trasero de cabra que parece escaparse del plato con cous-cous. La conversación se funde con el calor del mediodía, mientras intento atacar el plato por todos sus flancos. Ibrahim curiosea mis cámaras de fotos y el cuaderno de notas que lleva en la portada un dibujo de las dunas del Sahara bajo el titulo Mauritania 2004. En él ojea las páginas llenas de notas y dibujos, leyendo aquellos fragmentos en francés y algunos de los que entiende en castellano o catalán, ante mi mirada de complicidad y curiosidad por su curiosidad. Ibrahim tiene 23 años, es de Malí, de la región de Sikasso, pero ha recorrido casi toda África, aunque dice que a su pesar. Ahora se siente Mauritano, del país que le ha acogido, le permite vivir y donde tiene maravillosos amigos.

-¿Tienes más cuadernos de otros países?

- Sólo alguno más. Suelo apuntar el nombre del país en el que estoy y el año cuando empiezo un cuaderno nuevo. Tengo algunos donde pone Senegal, Argentina, Canadá y muchos de Barcelona. Donde vivo. Tú, vives aquí. Pero me parece que no eres mauritano.

-No, soy de Malí, de la región de Sikasso. ¿La conoces? Hace cuatro años, más o menos, me fui con un geólogo canadiense de la empresa para la que trabajaba en la minas de oro. Quería que le acompañase para contratar trabajadores en los poblados para hacer prospecciones de oro.

-¿Y que haces en Nema?

-Me quede aquí por que ya no me necesitaban después de recorrer varios países africanos. Volvían hacia Nouakchott para coger el avión y volver a Canadá. Yo no quería ir hasta la capital, pensando que estaría más cerca de Mali, pero decidí quedarme por aquí un tiempo y ya ves. Llevo algo más de un año.

- Seguro que conoces muchos más que yo. Solamente he visitado Marruecos, Sahara Occidental, Mauritania, Senegal y Gambia.

Pues mes parece que si. Estuvimos tres años viajando por Senegal, Gambia, Burkina Fasso, Sierra Leona, Guinea Bissau, Liberia, Costa de Ivory, Ghana y la Republica del Congo. Creo… que no me dejo ninguno. Ahora me siento de todos esos países. Recuerdo que partimos de Sikasso el diez de enero de 2000, por que guardo trozos de un calendario con las fotos que nos hacíamos Patrick, el geólogo, y yo. Mi trabajo era acercarme a los pueblos que habían en las zonas que Patrick selecciona para trabajar y contratar a los obreros. Por cada uno de ellos, me pagaba medio dólar americano. Recuerdo que si traía cinco, siete o nueve, decía que solo tenía billetes de un dólar y me contaría los cincuenta centavos para la próxima vez, aunque casi siempre se olvidaba.

-Debiste ganar mucho dinero…

- No, no. –se ríe- Pocas veces conseguía convencer a más de diez o doce, que iba a buscar todas las mañanas a los poblados y una vez en el campamento trabajaba con ellos. Les daba las herramientas y les explicaba el cuidado que necesitaban con el cianuro. Como usar las máscaras y los guantes, a lavarse rápidamente si se mojaban con los productos químicos…

-¡Cianuro! Pero es peligroso. Supongo que cumpliríais unas normas muy estrictas para trabajar.

-Si. Bueno, más o menos. Muchos de los que trabajaban se marchaban al cabo de una semana o dos. No podían soportar el olor, incluso hubo alguno que tuvimos que acompañarlo a un hospital por que se asfixiaba. En Ghana tuvimos que salir corriendo con un Ashanti en busca de un hospital, un hombre muy mayor que no entendía nada de lo que decía. Respondía a todo que si con la cabeza y acabó quemándose las manos con el ácido.

-¿Cómo trabajabas para encontrar los yacimientos o las muestras de oro.

- Seleccionábamos unas parcelas de terreno y excavábamos con picos y palas unos cuadrados de 5 metros de largo y ancho aproximadamente. Sacábamos muestras de terreno y los obreros rompían las piedras con mazas. Los trozos de piedra se lavaban con cianuro y así Patrick podía hacer sus estudios. Era muy reservado en su trabajo y sabía mantener muy bien las distancias con el resto de los obreros. Nunca supe si en realidad había encontrado oro en alguno de los cien campamentos que montamos y desmontamos. Siempre era yo el que seleccionaba los obreros y el único que trabajaba con las muestras recogidas, que posteriormente le entregaba en unos bidones pequeños y él analizaba. Siempre lo hacia en su tienda, sin que pudiésemos saber los demás si encontraba aquello que andaba buscando.

Solíamos estar entre cuatro y seis meses acampados en un mismo lugar, donde montamos unas cuabas para hacer la filtración de la tierra. Cuando Patrick decidía que ya tenía todas las pruebas que necesitaba, recogíamos el campamento, pagaba a los trabajadores y nos marchábamos. Recuerdo que en el Congo estábamos casi todas las noches en guardia. Unos bandidos nos robaban las herramientas por las noches. Uno de los trabajadores que habíamos contratado en un poblado del sur, se entero de que buscábamos oro. Pertenecía a una pequeña banda que hacia hurtos a turistas y con nosotros se les abrieron los ojos. Nos perjudico bastante, y después de seguirnos por casi todo el país tuvimos que abandonarlo, para ir Burkina Fasso.

- ¿Estabas tu solo con Patrick?

- Éramos un equipo de cuatro. Mohamed y Sekou eran Fulanis de Mali, igual que yo, pero me parece que de Gaó, una ciudad más al norte cerca de la frontera de Niger. También trabajaban conmigo en las minas de Sikasso y los contrataron como conductores. Se encargaban de conducir los dos camiones, montar y desmontar el campamento cada vez, además de trabajar picando piedras. Eran como un matrimonio, ja, ja. Iban juntos a todas partes, dormían juntos y se peleaban entre ellos o bailaban por las noches alrededor del fuego, únicamente los podías ver solos cuando conducían cada uno de los camiones.

A veces se metían en líos en casi todas las ciudades grandes en las que estuvimos. Se ponían a comprar cualquier cosa para venderla en la próxima región o país que visitábamos. En Sant Louis, en Senegal, pretendían vender un montón de arbustos dentro de unos grandes rollos que querían hacer pasar por tela de primera calidad de Costa de Ivori. Les pillaron por que pesaban poco y estuvieron a punto de darles una buena tunda. Ellos se quedaron en Senegal con un familiar poco antes de venirnos hacia Mauritania.

-¿En que país te hubieses quedado de todos lo que visitaste?

-No lo se. En todas partes estaba bien. Senegal era de los que más me atraían por que podías ir a todas partes sin pasar por controles de policía ni tener miedo por que te asaltasen en cualquier sitio. Yo me sentía de cada uno de esos países y no me importaba muchos que nombre tuviese. Ahora me gustaría ir a Europa y trabajar de jardinero, por que aquí, como ves no hay muchas posibilidades para ese tipo de trabajo en el desierto. Mi padre me enseño todos los secretos de las plantas. Los que servían para curar, las que se podían usar de condimento para las comidas.

Mucha gente que viene por aquí me ha hablado de España. ¿Por qué Barcelona esta en España? Que el clima es muy bueno y hay plantas y bosques de todo tipo. Creo que es un sitio donde podré ir cuando ahorre un poco de dinero. Las comidas que sirvo me dan bastante para vivir y poder guardar algo con lo que pagarme el viaje. En Kifa hay un hombre que cuando quieres ir a Europa te vende un billete para un coche que sube hasta Marruecos, donde puedes coger un barco hasta Canarias o España. ¿Tú sabes como se puede viajar fácilmente?

- No lo se muy bien, pero creo que es bastante difícil por los papeles para entrar en España.

Article publicat a Tribaalitats, n 0. 2005

 

Associacionisme i Noves Tecnologies

El món associatiu construeix la societat de la informació local, que a partir de la seva experiència es capaç de crear coneixement, i des de aquí la cultura local, que aprofitant les noves tecnologies pot escampar-se, debatir-se i regenerar-se per aportar coses noves. Les associacions han de fer servir la internet com una eina més de les que ja estan acostumats.

 

Ara ja fa uns anys que gaudim de les Noves Tecnologies, tot un camp que compren l’avanç de la tècnica en fi de millorar la nostre qualitat de vida. Dintre del gran ventall que ens proposa aquest adjectiu, Internet es potser el que més us en fem i del que mes es parla aquest últims anys. Aquest a arribat a moltes de les llars i s’ha fet una eina imprescindible dins del sector laboral, fins al punt que ha transformat els valors del mercat econòmic. Internet no només ha generar nous llocs de treball, sinó que ha creat oficis i ha destruït d’altres.

Aquest nou mitja de comunicació, suposa una revisió del comportament social i ens troben que un fet tecnològic s’ha transformat en un fet social. El transcurs de la historia contemporània ha esdevingut un desenvolupament tecnològic que ha comportat uns grans canvis socials basats en la ciència, aportant aquesta noves metodologies de comunicació. Des de ja fa uns trenta anys, la revolució tecnològica, el que coneixem com a l’era de la informació a fet profunds canvis en els hàbits quotidians, principalment en el sector laboral. La informàtica ha produït el canvi més significatiu, obrin les portes a la societat de la informació per mitja de la Internet, que es manifesta com la tecnologia de la informació que més força té als darrers anys. Des de els seus inicis a finals de la dècada del anys 60 creat per ARPA, l’Agencia Avançada del Departament de Defensa dels EUA, la xarxa ARPANET ha crescut gràcies als equips d’investigació de les Universitats, que el van portar a donar-li una utilitat social dins de l’àmbit educatiu i de la investigació, transformant-se en el que ara coneixem com a Internet. Al llarg dels anys 90 es quan es va multiplicar el seu potencial amb la aparició de la WWW, el que coneixem com la “pàgina web” i que ens permet veure documents de text i imatges que es troben en qualsevol lloc del món a traves d’una pantalla d’ordinador de sobretaula o portàtil connectat a una xarxa telefònica.

 

La construcció del coneixement

Tot el moviment de informació que es genera dins de la Internet correspon a bona part de tot el pensament social, aportant una revisió de moltes de les idees i conceptes que es generen des de la societat activa. Les universitats resulten ser unes de les fonts de coneixement que més repercussió tenen a Internet, per mitja de les biblioteques i les publicacions periòdiques virtuals, el articles i assaigs que es publiquen a la web i l’intercanvi de dades que realitzen els investigadors entre Universitats que es troben separades per milers de quilometres de distancia. Això a portat a crear un nou concepte que anomenem societat del coneixement que no resulta palpable, com ho son els milions de volums que omplen les biblioteques i configuren el coneixement al llarg de la historia, sinó que pertany a la virtualitat, al fet immaterial i que per si no es pas determinant de un lloc o ens concret. La informació que construeix el coneixement al igual que arriba a l’ésser humà s’en va, entrant dins d’un canal tant ràpid que en un moment determinat el coneixement necessari per desenvolupar una activitat concreta o genèrica, deixa de tindré vigència per que el temps, cada vegada més breu, l’ha tornat obsolet.

La societat de la informació es construeix a si mateixa sobre els seus cadàvers i fins i tot de vegades sobre el no res, sent eteri i en el moment que visquem de vegades totalment impersonal. Aquesta societat forma part de una representació ideal i en si no es cap altre cosa que un pensament comú, compartit des de un mitja virtual. La societat del coneixement es materialitza en el moment en que repercuteix directament sobre la comunitat social, per mitja del canvis als hàbits de les persones que conformen els nuclis socials. L’habitat es veu transformat per la inserció de la internet com a canal de informació, canviant els conceptes de relacions entre persones facilitant l’expansió territorial per mitja del teletreball. Aquest procés evoluciona cap a una descentralització dels lloc laborals, gràcies a la incorporació de terminals d’internet a les llars del ciutadans, els professionals liberals poden treballar des de casa i en tot moment estar informats del que succeeix al seu voltant, ampliant molt més el seu camp d’acció. Això comporta un canvi en el pensament del territori, ja que aquest acaba per desaparèixer trencant les barreres que suposen el treball físic amb materials, pel que es suposa que les empreses de serveis i informacionals no tenen capacitat per definir el seu àmbit de treball. La seva tasca es pot realitzar des de l’exterior de l’àmbit de treball per mitja de col·laboradors i empleats que treballen des de casa o el lloc on es troba la informació necessària per elaborar la seva tasca.

Abans, les disciplines del coneixement hi cabien dins el cap d’una persona i per això existien els genis essencials. Ara això es impossible, per que el coneixement ha deixat de ser propietat individual hi es troba als mitjans tecnològics, avançant la seva construcció en processos de dependència econòmica, tecnològica, política, etc. El nou paradigma del coneixement s’amplia fins a límits insospitats, establint una barreja de disciplines que en fan d’altres de noves, que només s’ubiquen dins de la conceptualització postmoderna. La informació ja no es genera i consumeix en un sentit particular, sent ara global i fins hi tot en excés de sobreabundància., on cal establir les preferències d’utilitat, d’allò que es necessari per l’individu i el que pot ser necessari per al grup social, permetent-li crear coneixement per mitja de l’anàlisi.

 

El teixit associatiu a Internet

Crec que més que explicar a les associacions el significat, el que és o les seves aplicacions de la xarxa de xarxes, tindrien que començar a explicar les associacions el que signifiquen per elles, pels ciutadans i els canvis que ens han aportat als nostres hàbits de treball, oci i educació.

Internet es un mitja tecnològic de comunicació que ja esta creat i la seva tecnològica depèn del tècnics. Per poder treure el màxim partir d’aquest mitja es indispensable conèixer-lo, però des de el seu funcionament pràctic i fins hi tot només com a usuari. Aquí les associacions juguen un paper molt important en la evolució de la xarxa. Primer fent-la servir com una eina més de la gestió dins del marca associatiu, i segon analitzant-la des de el punt de vista social per poder crear noves eines, o noves funcions dins una eina com la xarxa per poder millorar la nostra qualitat d’informació, que repercuteix directament en la nostra qualitat de vida.

El fet social que ha suposat la introducció de les noves tecnologies dins de la vida de les associacions comporta una revisió del coneixement del mon associatiu, primer respecte al desenvolupament de les seves activitats i segon a l’organització comunicativa que planteja cadascuna de les associacions de la ciutat de Barcelona. La societat de la informació obre un nou canal de comunicació que posseeix entrada i sortida per tots dos costats, generant un debat intermig. L’anomenarem com a intercanvi de experiència entre les persones, on te una gran importància el mon associatiu, generant i moderant el diàleg vers la seva experiència.

Les associacions, com a mirall de la societat, exposen la veritable cara del baix coneixement social respecte a les noves tecnologies. Això ens porta a potenciar nous analistes de noves aplicacions informàtiques que permetin un intercanvi d’informació mes fluida entre la societat civil. Aquesta tasca es basa sobre l’anàlisi de la societat activa i l’actualitat de la recerca informàtica, creant eines específiques per les associacions, com a col·lectius que participen activament de la vida de la ciutat, els quals hauran de tenir capacitat d’assimilació del coneixement de les noves tecnologies, per així analitzar els seus impactes socials i confeccionar models formatius per els seus associats. Hauran de crear entorns dins de la xarxa Internet que facilitin la seva gestió, mitjançant intranets i xarxes personalitzades en les seves temàtiques d’actuació, oferint informació concreta que sigui capaç de desenvolupar coneixement als seus usuaris, en mida a les seves necessitats que requereixen una actualització de coneixements. Les associacions tenen capacitat de crear plans de formació i cursos per a gent amb edat no escolar, oferint informació sobre els mitjans que es poden utilitzar per continuar adquirint coneixements al llarg de la vida dels ciutadans.

El temps d’aprenentatge i el de producció s’han tornat extraordinàriament curts, obligant-nos a aprendre i desaprendre mentre produïm. La formació des de les associacions ha de ser ambivalent, oferint formació humanística per adquirir la capacitat de comprensió de valors i al mateix temps i com a complement, la formació científica i tecnològica. El mitja Internet facilita la comunicació no presencial, per mitja dels fòrums telemàtics, que expandeixen la veu individual del ciutadà dins de llocs públics. Aquestes places telemàtiques han de permetre conèixer l’opinió individual o col·lectiva, generant l’intercanvi d’experiències de les persones que conviuen en llocs comuns, com ara les regions, les ciutats, els pobles o des de la virtualitat l’interès comú. A partir d’aquí existeix una nova interpretació de la comunitat i en si de la ciutat o les àrees de població. El territori desapareix materialment i les fronteres del temps i l’espai s’esvaeixen dins dels mon dels bytes, trencant les barreres que suposa per la comunicació la ubiqüitat. Les comunitats es poden generar entre persones que no tenen per que conviure dintre d’un territori comú i per tant, dins del concepte associatiu, neix una nova idea que passa de ser presencial a virtual. El moviment social urbà es desenvolupa més enllà de la ciutat, canviant el concepte d’aquesta. Ara ja la ciutat no es ciutat en si mateixa, sinó que s’estén pel territori com una taca d’oli i absorbeix altres nuclis que fins ara no en formaven part d’aquesta, però no ha fa pas des de la materialitat sinó des de la idea, concebin un status de ciutadà que te veu de participació encara que no es trobi ni visqui dins d’una comunitat urbana.

Amb aquesta idea del canvi del territori, Internet a repercutit en la mobilitat de les persones. Aquestes no han de moure per anar a cercar la informació, per que existeix un mitja que ens proporciona la informació i les dades que necessitem, sigui per curiositat, per fer un treball de estudi, i fins i tot per treballar.

 

Reguladors de la xarxa de xarxes

El fet que s’esdevé en els últims anys de la informació que provoca desinformació, es deu a que Internet a produït un soroll enorme en la informació que aporta. La quantitat de dades que es poden trobar a la xarxa son innumerables, i això ho podem comprovar en qualsevol motor de recerca com Yahoo o Google.

Les xarxes ciutadanes son un model sostenible d’activitat social dins Internet, que pretenen davant de tot la participació dels ciutadans i les associacions en la construcció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. A Barcelona, una ciutat que per les seves característiques socials es un marc idoni per al desenvolupament i recerca de les noves tecnologies, trobem una sèrie de xarxes ciutadanes, que des de ja fa uns anys, treballen en la construcció de la societat del coneixement a l’àmbit ciutadà i per les associacions de la ciutat. Aquestes creen un entrellat dins el territori de la ciutat, amb les premisses de aportar coneixement sobre les TIC a tots el ciutadans, facilitar l'accés i la formació de la Societat Civil a la naixent Societat de la Informació, fomentar l'ús social d'Internet a la ciutat per a que ningú quedi exclòs de l'emergent societat del coneixement i obrin les portes com a mitjà de comunicació on exercir les llibertats ciutadanes de reunió, opinió i associació.

RavalNet, NouBarrisNet, Xarxa3, GraciaNet i BcNet es configuren a partir del territori que les ha creat, la dels districtes i ciutat als que pertanyen, apropant així des de primera estada el veïnat i les associacions a la Societat de la Informació, personalitzant amb cara i ulls un fet tecnològic que es transforma en un fet social que produeix un canvi de model social respecte a les formes de comunicació. Les xarxes ciutadanes son llocs de participació social dins les Noves Tecnologies que es construeixen des de la experiència dels ciutadans i les associacions. Es clar que darrera hi ha un informàtic o un tècnic amb amplis coneixements del mecanisme de funcionament de la xarxa, però son els ciutadans i les associacions els que han de dirigir aquest procés de xarxa, aportant informació i dades per poder fer xarxa i treballar conjuntament. El tècnic posarà els mitjans per que la xarxa funcioni, i fins hi tot de nous que sortiran de les necessitats que tinguin el ciutadà i les associacions, per que ells son qui generen contingut informatiu i de coneixement, no pas les Noves Tecnologies. Aquest es el canvi social al que ens tindríem que adaptar, a treuen partit, però com a constructors de la Societat de la Informació, no com a observadors. Davant d’aquest fets, el teixit associatiu de qualsevol ciutat, i especialment Barcelona, es un model social a tenir en compte, per la seva capacitat de promoure valors positius a la ciutadania com la pau, el respecte, la tolerància, la comprensió, l’amistat, la solidaritat, la dignitat, la veracitat, la honestedat, etc. Internet ha de ser una eina més dels recursos associatius per enfortir i ampliar el capital cultural de la ciutadania, establint processos educatius i sistemes d’avaluació que puguin transformar la “informació dispersa” en “informació concreta”. Per construir coneixement cal una sòlida base d’informació i si aquesta es dispersa, sense fonaments i no del tot real, enterbolim des de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació el procés d’aprenentatge dels ciutadans. Des de les associacions, que son el mirall de la nostra cultura, participant dins la xarxa de xarxes poden crear una dimensió social que contribueix a l’avanç tecnològic, creant una interacció social selectiva i simbòlica.

 

Isidor Fernàndez

I Congrés de les Associacions de Barcelona