The distribution of color, came out of choose the order of candidates speeches TV does for just over a week, the representative of Ahmadineyad extracted the ball from the red and the green ball the representative Mousavi. Since then, the campaign has been impregnated color. On the Internet, the symbolic appropriation by the young has been vigorously with on display photo montages colored green and the girls with their nails painted green and covered with a same color scarf. Accompanied with techno background music very powerful.

All this after a censure by the Iranian authorities, who banned access to Facebook, for reproach for a few days later. According to Iranian news agency IRNA, the ban was "because the followers of Mir Hossein Mousavi candidate had been able to use Facebook to increase awareness of the candidate's positions." The reformer candidate had passed the 5000 friends at that time. It also has a profile on Flickr, with nearly a thousand photos that show the fury of the people regarding the elections and another on Twitter.

From this chromatic symbolism, the blue was the color of their supporters to boycott the elections. Remember the war of colors that lived in the Orange Revolution in Ukraine and the Rose Revolution in Georgia

Aquesta repartició de color, va sorgir d’una juguesca per triar l’ordre d’intervencions televisives dels candidats ara fa poc més d’una setmana, el representant de Ahmadineyad va extreure la bola vermella i el de Mousavi la bola verda. Des de llavors, la campanya ha estat impregnada de colors. A Internet, l’apropiació simbòlica per part del joves ha estat rotunda, on es mostren en muntatges fotogràfics acolorits de verd, o amb bufandes verdes, així com les noies amb les ungles pintades de verd i cobertes amb un mocador a joc. Acompanyat amb música tecno de fons ben potent.

Tot això després d’una censura per part de les autoritats iranians, que van prohibir l’accés a Facebook, per retreure’s uns dies més tard. Segons l’agencia de noticies iranià IRNA, el lloc es va prohibir “perquè els seguidors del candidat Mir Hossein Mousavi havien pogut utilitzar Facebook per donar a conèixer millor les postures del candidat”. El reformista havia superat els 5.000 amics en aquell moment. També compta amb un perfil a Flickr, amb gairebé mil fotos que mostren el furor del poble respecte a les eleccions i una altre de Twitter.

D’aquesta simbologia cromàtica,  no queda pas exclòs un altre més. El blau ha estat el color dels partidaris de boicotejar les eleccions. Recordem la guerra de colors que es van viure a la Revolució taronja d’Ucraïna i la Revolució de les roses a Geòrgia.

Aquest proper dijous, es compleix la celebració del vintè aniversari de la massacre de Tian'anmen, quan el govern va declarar la llei marcial, enviant els tancs que van entrar a la plaça de Pequín i aixafar les protestes d'estudiants i treballadors. Des de llavors, el govern xinès mai va fer pública la llista de víctimes, que va qualificar com una conspiració contrarevolucionària.

En aquell moment, el govern xinès va emprendre nombrosos arrestos a fi de suprimir els instigadors del moviment, expulsant literalment a la premsa i els mitjans de comunicació estrangers, passant a controlar estrictament la cobertura dels esdeveniment des de la premsa xinesa. És clar, que, les repercussions contra el govern xinès, van ser realment incommensurables, causant la condemna internacional de la seva pròpia actuació.

Encara que això forma part de la història, surgeix el dubte de replantejar-se fins a quin punt un govern té el dret a reprimir la llibertat d'informació i expressió, que és d'una certa forma allò que possiblement volen durant els propers dies. Fins i tot alguns s'han estranyat de la tardança, com Kayser Kuo, un comentarista xinès de tecnologia al que li sorprèn que el govern xinès hagi trigat tant en bloquejar aquests serveis.

Amb la web 2.0, la premsa s'ha adaptat ràpidament a tot un conjunt de nous formats, on els blocs i els vídeos en xarxa aporten una forma de accedir ràpidament a la informació. Els diaris i periòdics comptem amb el seu propi portal a la xarxa, que permet als periodistes ampliar la informació i facilitar amb gran rapidesa els fets de la noticia. Amb la incorporació del vídeo, la noticia escrita es troba complementada amb les imatges, generant un hibrid entre premsa escrita i telenotícies.

Encara que la premsa de paper haguí creat el seu lloc al entorn digital, molts altres mitjans de premsa han nascut gracies a Internet. Vilaweb es el primer diari català en xarxa, nascut al maig del 1996 com un portal de noticies. Compta amb edicions locals que representen un bon grapat de ciutats catalanes, creades a partir de la demanda de persones i grups de diverses poblacions que volien replicar el model Vilaweb a la seva ciutat. Fins i tot una edició local a Austràlia, promoguda pels catalans que viuen a Melbourne.

Aquest canvis han portat a molts periodistes a incorporar les eines de la Internet 2.0 a la seva tasca. Molts d'ells, utilitzen el bloc o la wiki per publicar les noticies i la informació més rellevant , fins i tot en el moment que aquesta es produeix. Karma Peiró es una de les periodistes catalanes que utilitza el bloc com eina de comunicació, seguint esdeveniments presencialment, i amb el seu portàtil informa des del lloc on es produeix la noticia per mitja del seu bloc. Aquest cap de setmana ha estat seguint de prop les diferents ponencies al InnovaCamp Mediterrania, penjant tota la informació minut a minut al seu bloc Històries d'una periodista digital.

Wikidiario és projecte de periodisme ciutadà destinat a potenciar la participació dels usuaris en la construcció de la informació, per mitja de les eines de la web 2.0, convidant-los a fer aportacions de qualsevol tema que pugui ser d'interès, potenciant així la informació de proximitat en qualsevol àmbit geogràfic. Aquest proces genera una bona combinació de participació ciutadana i qualitat informativa, on els ciutadans aporten informació rellevant, que posteriorment serà validada i consolidada per periodistes. Compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Autónoma de México.