Definir l'antropologia dels mitjans presenta una sèrie de dificultats compromeses amb els objectes d'estudi. Si partim dels mitjans com un context únic de comunicació, possiblement ens trobem en una generalització en la forma de entendre la transmissió de coneixement o d'informació.
D'altra banda, els mitjans es construeixen sobre una forta base que funcione amb el màrqueting i la publicitat, amb la capacitat de crear noves tendències i modes, fins i tot noves cultures (subcultures) que produeixen grans canvis en les formes de comportament social, amb la capacitat de generar una transversalitat que és alimentada des de diferents fonts de coneixement.
De la mateixa manera, l'estudi dels mitjanes suposa l'enfrontament a diferents disciplines que s'entrellacen d'una forma complexa entre les ciències de la comunicació, l'enginyeria informàtica i telemàtica, les ciències socials, les belles arts, les ciències empresarials i les ciències polítiques . Bé, és un procés d'estudi interdisciplinari amb una forta dosi de creativitat, on és necessari situar cada un dels actors en la seva funció específica, obrint així un panorama sobre les diferents idees amb capacitat per construir el concepte de mitjana. Uns bons ingredients per a un deliciós rostit.
Un fragment d'un article que vaig llegir fa anys quan vaig començar a estudiar antropologia.
"Suposem que no estiguéssim estudiant transmissions radiotelevisives i la societat als Estats Units a mitjans del segle XX, sinó l'òpera i la societat a Itàlia a mitjans del segle XIX. Després de tot, l'òpera era a Itàlia, durant aquest període, un mitjà de comunicació de masses. Què estaríem estudiant?"
Uses of Mass Communication by the Individual, in W.Ph. Davison/F.T.C. Yu, Mass Communication Research, Praeger Publisher, New York, 1974.
