D'altra banda, els mitjans es construeixen sobre una forta base que funcione amb el màrqueting i la publicitat, amb la capacitat de crear noves tendències i modes, fins i tot noves cultures (subcultures) que produeixen grans canvis en les formes de comportament social, amb la capacitat de generar una transversalitat que és alimentada des de diferents fonts de coneixement.

De la mateixa manera, l'estudi dels mitjanes suposa l'enfrontament a diferents disciplines que s'entrellacen d'una forma complexa entre les ciències de la comunicació, l'enginyeria informàtica i telemàtica, les ciències socials, les belles arts, les ciències empresarials i les ciències polítiques . Bé, és un procés d'estudi interdisciplinari amb una forta dosi de creativitat, on és necessari situar cada un dels actors en la seva funció específica, obrint així un panorama sobre les diferents idees amb capacitat per construir el concepte de mitjana. Uns bons ingredients per a un deliciós rostit.

Un fragment d'un article que vaig llegir fa anys quan vaig començar a estudiar antropologia.

"Suposem que no estiguéssim estudiant transmissions radiotelevisives i la societat als Estats Units a mitjans del segle XX, sinó l'òpera i la societat a Itàlia a mitjans del segle XIX. Després de tot, l'òpera era a Itàlia, durant aquest període, un mitjà de comunicació de masses. Què estaríem estudiant?"

Uses of Mass Communication by the Individual, in W.Ph. Davison/F.T.C. Yu, Mass Communication Research, Praeger Publisher, New York, 1974.

L'estudi sota el títol Asessment Criteria for Media Literacy Levels, ha estat realitzat pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB i dirigit pel Catedràtic Jose Perez Tornero. Aquest analitza 27 països on el nivell d'alfabetització mediàtica, la mesura de capacitat dels ciutadans per l'us de les tecnologies i els mitjans de comunicació, indicant que aquests baixos nivells d'alfabetització mediatica, establixen una dificultat important per al desenvolupament econòmic i cultural del conjunt de la societat espanyola.

D'aquest estudi en sorgeixen diverses propostes amb la finalitat d'estimular l'alfabetització mediàtica, fent ressò en potenciar i aplicar esforços en el camp de la política educativa, cercant noves formes d'innovació curricular, millora dels serveis públics audiovisuals i la facilitar a les famílies un accés a la societat de la informació. Per la seva banda, els estats europeus haurien de dedicar més atenció a desenvolupar el sentit crític dels seus ciutadans per aprofundir i millorar la ciutadania activa i la democràcia participativa.