Raul

Etnogràfia visual participativa

Isidor Fernàndez, Raul Solà – 2011 – 5 min.

L’Isidor proposa a en Raul gravar i fotografiar el seu entorn escolar, familiar, d’amistats… Amb aquest material, l’Isidor vol transmetre en un vídeo una lectura de les imatges que ha creat en Raul, d’allò que ha percebut en el seu entorn més proper. La idea inicial era que tots dos poguessin realitzar un treball conjunt de postproducció amb les imatges presses per en Raul, però no es produeix l’encontre.

Ficha tècnica

Realització: Isidor Fernàndez, Raul Solà

Càmera: Raul Solà Fotografia: Raul Solà

Muntatge: Isidor Fernàndez

Producció executiva: Marisol Roca, Isidor Fernàndez

Producció:  CEE Ramon Surinyach, Generalitat de Catalunya, DG Education and Culture, Documentala.

Durada: 5’

Comenius Project “Special Artist through Europe” http://comenius-vadart.blogspot.com/

Homenatge als lluitadors del 19 de juliol de 1936

Vídeo artivisme

http://www.antropologiavisual.net/2006/homenatge-als-lluitadors-del-19-de-juliol-de-1936/

Isidor Fernàndez – 2007 – 2.30 min.

Ariadna Pi va voler recordar, el 19 de juliol, que just ara fa setanta anys els carrers de Barcelona van ser al mateix temps testimonis i actors d’un drama extraordinari. Diverses columnes de soldats i falangistes armats que havien sortit de les casernes que rodegen la ciutat –no per protegir-la, sinó per dominar-la– intenta-ren desembocar al centre urbà per fer triomfar un cop d’Estat feixista. Una multitud els ho va impedir, barrant-los el pas i conver-tint cada cantonada, cada balcó, cada polleguera, cada boca de metro, en un parany mortal. Milers d’homes i dones, la majoria ar-mats sols de la seva passió, els van fer front i els van vèncer. Centenars van morir en la batalla, molts d’ells a la plaça de Catalun-ya.

En els darrers trenta anys cap institució pública ha volgut homenatjar-los i reconèixer el sentit del seu combat. Cap ofrena, cap discurs, cap placa commemorativa, cap monument, cap menció als llibres de text escolars…

Ficha tècnica
Realització: Isidor Fernàndez
Producció: Archivo Antropologia Visual Media, Universitat de Barcelona
Durada: 2’ 37’’

Festivals
Post-it City. Ciutats ocasionals. CCCB 2007

Genocidi. Qüestions sense resposta

Reportatge etnogràfic

http://www.antropologiavisual.net/2005/genocidio-preguntas-sin-respuestas/

Isidor Fernàndez – 2005 – 20 min.

Tres entrevistes a la recerca d’una definició del concepte de genocidi, des de tres visions molt diferents. Un observador de l’ONU a Guatemala, una professora de la Universitat de la Plata i un periodista de guerra ens parlen des de la seva experiència del significat de l’acte més atroç que és capaç de destruir l’ésser humà.

Aquest reportatge va ser realitzat com un assaig audiovisual per l’assignatura de “Antropologia del genocidi” impartida pel Dr Joan Frigolé al Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona.

Bibliografía
COQUIO, C. (ed.) (1999) Parler des camps, penser les génocides. Paris: Albin Michel.
FRIGOLE, J. (2003) Cultura y Genocidio. Barcelona: Universitat de Barcelona.
HINTON, A. (ed.) (2002) Genocide. An Anthropological Reader. Oxford: Blackwell.
TOTTEN, S. i alt. (ed.) (1997) Century of Genocide. Eyewitness Accounts and Critical Views. Nova York: Garland.
TAYLOR, Ch. (1999) Sacrifice as Terror. The Rwandan Genocide of 1994. Oxford: Berg.

Ficha tècnica
Realització: Isidor Fernàndez
Veu en off: Marta Venceslao
Edició: Meritxell Collazos
Agraiments: Miguel Alós, Alexandra Hache, Leticia Muñoz, Bru Rovira, Dr. Joan Frigolé
Producció: Isidor Fernàndez, Contraplano-LAD
Durada: 20’

Nit de flamenc

Documental etnogràfic

Isidor Fernàndez – 2011 – 26 min.

Després de vint anys d’història al barri de la Mina, el Concurs de Cant Flamenc de la Mina ha servit com a jornada de reflexió sobre la promoció de la cultura ètnica gitana i la seva música com a vehicle que generi noves inquietuds en les joventuts gitanes de Barcelona. Un grup de 10 artistes cantaores del barri, participen en el programa “El flamenc de la Mina”, una plataforma per demostrar a la societat el fet que en barris com la Mina, hi hagi un bon nombre de joves que intenten donar-se a conèixer a través de la música.

Aquesta edició, que ha congregat a unes 5.000 persones, va comptar també amb la participació d’artistes ja consagrats com Jerito i El Bocaillo de Cordoba en flamenc fusió pop, Santiago per Bulerías i Fernando de la Morena amb el flamenc més jondo, i com a colofó ​​Parrita , el cantaor flamenc per excel·lència.

Però darrere del festival hi ha la passió pel cant, les llargues nits de congregació dels amics i familiars al voltant de la guitarra. La nit abans del concurs, després d’unes llesques de pa amb tomàquet i unes cerveses, la guitarra arrenca i es porta per davant la veu dels pares, els fills i els avis.

Ficha tècnica
Direcció: Isidor Fernàndez
Càmera: Esmeralda Hedatua, Isidor Fernàndez
Muntantge: Xavier Guinot
Producció executiva: Isidor Fernàndez
Producció:  Documentala
Durada: 26’

Quina república? quina independència? quina casa?

Vídeo artivisme

http://www.antropologiavisual.net/2006/quina-republica-quina-independencia-quina-casa/

Isidor Fernàndez – 2006 – 8 min. aprox.

L’Ariadna Pi ha fet dotze anys i ha organitzat una festa de pijames a Ikea, una botiga que té de tot-de tot: llits, sofàs, lavabos, cuines i moltíssimes altres coses, la majoria, per cert, absolutament inútils, encarnant immillorablement el sistema de consum que patim, que et ven tirat el que no necessites i a preus prohibitius allò que més falta et fa. Ho ha fet perquè tenia interès en resoldre a quina república, a quina independència i a quina casa es refereix la seva publicitat. D’altra banda, va pensar que el dia ideal era un divendres 13, més que res perquè el que passa al seu voltant cada cop recorda més una pel·lícula de terror o un malson.

Ha estat una festa magnífica. Ens hem divertit i hem estat una estona fins i tot feliços, sense permís. Però és una pena que finalment no hagin acudit tots aquells ministres que l’Ariadna havia convidat a la seva guerra de coixins. A ella li hagués agradat infinitament retreure’ls a la cara la seva inoperància total amb vista a garantir el que proclamen que és una necessitat i un dret bàsics, però que ha acabat esdevenint una indústria i un negoci a les mans d’especuladors no del sòl, sinó d’una vida privada cada cop més privada de ser vida.

Ficha tècnica
Realització: Isidor Fernàndez
Producció: Archivo Antropologia Visual Media, Universitat de Barcelona
Durada: 7’ 38’’

Festivals
Post-it City. Ciutats ocasionals. CCCB 2007

Trobada Sufí

Reportatge etnogràfic

Isidor Fernàndez – 2010 – 18 min.

El sufisme és una elevada expressió de l’espiritualitat universal. El seu origen es perd en la nit dels temps. Integrades en la tradició musulmana, tot i que anteriors a aquesta, les confraries sufís han aportat la seva saviesa, la seva força i la seva bellesa a tots els dominis del coneixement humà: ciència, música, dansa, literatura… són només algunes de les disciplines on trobem l’empremta d’una influència que va més enllà del seu entorn geogràfic, social o religiós.

La “doctrina de l’amor”, com ha estat anomenat el sufisme, és per la seva pròpia naturalesa antagònica a qualsevol mena de fanatisme i la seva presència al cor de l’Islam contribueix a enriquir el seu missatge de pau, de diàleg i de solidaritat. La Qaddiriyya Boutchichiya és una branca sufí de gran influència al Marroc, que és troba representada en aquesta trobada per sidi Mounir al Qadiri al Butchichi, nét del xeic sidi Hamza, considerat un mestre viu del sufisme. La setmana del MarrocFest va acollir aquesta trobada en un marc especialment característic, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.

Ficha tècnica

Direcció: Isidor Fernàndez

Recerca etnogràfica: Isidor Fernàndez

Càmera: Rabia Williams, Alberto Jiménez

Muntatge: Xavier Guinot

Producció executiva: Isidor Fernàndez

Producció:  Documentala, sl

Durada:18’

Una nit a l’òpera

Vídeo artivisme

Isidor Fernàndez – 2005 – 9 min. aprox.

Hi ha un indret a la Rambla que Ariadna Pi sempre li ha tingut molta tírria. Això ha estat així en totes les encarnacions que ha conegut al llarg de dècades, especialment quan han tingut lloc al Xino i als seus voltants, com quan existí com a obrera del tèxtil i mare de família rellogada a un pis del carrer Escudellers, florista a la mateixa Rambla, meuca a Robadors, dependenta de comerç a la plaça del Pedró, joveneta de la que algú es va enamorar perdudament una nit a La Paloma i a la que no va tornar a veure mai més, immigrada primer del camp català i després de l’andalús, i fa ben poc del Magreb, vivint a una pensió de mala mort potser al carrer Ample i guanyant-se la vida fregant escales a l’Eixample.

Consti que l’aversió envers aquest edifici no s’explicava tant per les coses que s’hi feien, sinó pel tipus de personal que n’era assidu: personatges altius, inflats, superbs, desdenyosos amb la gent treballadora del barri. Els freqüentadors eren els amos, els banquers, els propietaris, els financers, els poderosos i les seves respectives esposes, les “millors cases” de Barcelona, tothom d’allò més tibat, vestits sempre amb les seves millors gales, fatxendant-se hipòcritament els uns davant dels altres…

Ficha tècnica
Realització: Isidor Fernàndez
Producció: Archivo Antropologia Visual Media, Universitat de Barcelona
Durada: 8’ 55’’

Festivals
2007 Post-it City. Ciutats ocasionals. CCCB
2008 Arxius OVNI