The study titled Asessment Criteria for Media Literacy Levels, was designed by Communication and Education at the UAB and directed by Professor José Pérez Tornero. This examines 27 countries where the level of media literacy, the ability of citizens to measure the use of technologies and media, indicating that these low levels of media literacy, establishes a major difficulty for economic development and cultural whole of Spanish society.

These studies appear in several proposals in order to encourage media literacy, echoing efforts in promoting and implementing in the field of education policy, seeking new forms of curriculum innovation, improve public services and provide audiovisual families access to the information society. For their part, the european states should devote more attention to develop the critical sense of their citizens to deepen and enhance active citizenship and participative democracy.

L'estudi sota el títol Asessment Criteria for Media Literacy Levels, ha estat realitzat pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB i dirigit pel Catedràtic Jose Perez Tornero. Aquest analitza 27 països on el nivell d'alfabetització mediàtica, la mesura de capacitat dels ciutadans per l'us de les tecnologies i els mitjans de comunicació, indicant que aquests baixos nivells d'alfabetització mediatica, establixen una dificultat important per al desenvolupament econòmic i cultural del conjunt de la societat espanyola.

D'aquest estudi en sorgeixen diverses propostes amb la finalitat d'estimular l'alfabetització mediàtica, fent ressò en potenciar i aplicar esforços en el camp de la política educativa, cercant noves formes d'innovació curricular, millora dels serveis públics audiovisuals i la facilitar a les famílies un accés a la societat de la informació. Per la seva banda, els estats europeus haurien de dedicar més atenció a desenvolupar el sentit crític dels seus ciutadans per aprofundir i millorar la ciutadania activa i la democràcia participativa.

This coming Wednesday, 13 January, the project Breakout: Escape from the office will continue its third edition in the former Fabra & Coats factory, located in the district of Sant Andreu in Barcelona. This edition wants to concentrate on creative professionals from various sectors, especially from the fields of culture, artistic production, architecture and design.

The framework could not be more appropriate. The old Fabra & Coats factory is in the process of remodeling, with the aim of becoming a facility within the neighborhood context of factories created spaces to accommodate the creative and artistic city of Barcelona. The Project Breakout was born last year in New York, as a movement to rethink the use of public space and new models of work and collaboration. The Citilab-Cornella joined the initiative, held its first edition in Cornella and the second last November at L'Illa Diagonal, where he finished as a way of consolidating new uses of public spaces.

Una estada on ens hem trobat uns quants amics, com Ramon Roca de Guifinet o Paco Fernández de Abla, un petit poble de 1.500 habitants a Almeria que compta amb un model de Living Lab que comença connectant a la gent. No  tenen seu, ni edifici o lloc on treballar. Però s'han posat d'acord per trobar els moments i processos que permet innovar en benefici del benestar social, portant a la pràctica una iniciativa tant interessant com un “cafe de ideas”. Cada dia organitzen una tertulià, on qualsevol ciutadà, pot anar i explicar les seves idees, aprendre dels altres i fer un intercanvi de coneixement, experiències i sobretot la quotidianitat del poble.

L'Estage ha estat el principi del projecte Pirene Lab, punt de partida per traslladar el debat a altres plataformes en xarxa. La llavor ja està plantada a l'alta muntanya i comença a arrelar amb la ajuda del CitiLab, dintre d'un ecosistema molt complexe que vol ser sostenible.

A meeting where we met a few friends. Ramon Roca from Guifinet and Paco Fernández from ABLA, a small village of 1,500 inhabitants in Almeria has a Living lab that connecting the people. Not They have building or work place. But agreed to find the time for discusion and process innovation that allows the benefit of social welfare, taking a practice so interesting as a "coffee of ideas". Every day host a discussion, where people can go and explain their ideas, learn from each other and to exchange knowledge and experiences on the daily life of the village.

The Estage was the beginning of the Pirene Lab project, a point for the discussion moved to other platforms in a network. The seed is planted in the mountain and began to take root with the help of CitiLab, within a very complex ecosystem that want to be sustainable.

The distribution of color, came out of choose the order of candidates speeches TV does for just over a week, the representative of Ahmadineyad extracted the ball from the red and the green ball the representative Mousavi. Since then, the campaign has been impregnated color. On the Internet, the symbolic appropriation by the young has been vigorously with on display photo montages colored green and the girls with their nails painted green and covered with a same color scarf. Accompanied with techno background music very powerful.

All this after a censure by the Iranian authorities, who banned access to Facebook, for reproach for a few days later. According to Iranian news agency IRNA, the ban was "because the followers of Mir Hossein Mousavi candidate had been able to use Facebook to increase awareness of the candidate's positions." The reformer candidate had passed the 5000 friends at that time. It also has a profile on Flickr, with nearly a thousand photos that show the fury of the people regarding the elections and another on Twitter.

From this chromatic symbolism, the blue was the color of their supporters to boycott the elections. Remember the war of colors that lived in the Orange Revolution in Ukraine and the Rose Revolution in Georgia

És el color de l'Islam, que per altra banda, té un compromís polític a favor del candidat Mir Hossein Mousavi, qui te al seu darrera el suport dels reformistes. Aquest s'enfronta al actual president, en Mahmoud Ahmadineyad, representat per el color vermell dels seus militants, encara que menys nombrosos, però amb una potencia similar a la xarxa. A més del seu blog personal, hi compta amb cinc portals web de suport i la difusió de vídeos a YouTube, on no dubta en reprendre les seves declaracions més controvertides sobre Israel, ressaltant la seva intervenció sobre el racisme a la conferència de la ONU celebrada a Ginebra.

Aquesta repartició de color, va sorgir d'una juguesca per triar l'ordre d'intervencions televisives dels candidats ara fa poc més d'una setmana, el representant de Ahmadineyad va extreure la bola vermella i el de Mousavi la bola verda. Des de llavors, la campanya ha estat impregnada de colors. A Internet, l'apropiació simbòlica per part del joves ha estat rotunda, on es mostren en muntatges fotogràfics acolorits de verd, o amb bufandes verdes, així com les noies amb les ungles pintades de verd i cobertes amb un mocador a joc. Acompanyat amb música tecno de fons ben potent.

Tot això després d'una censura per part de les autoritats iranians, que van prohibir l'accés a Facebook, per retreure's uns dies més tard. Segons l'agencia de noticies iranià IRNA, el lloc es va prohibir “perquè els seguidors del candidat Mir Hossein Mousavi havien pogut utilitzar Facebook per donar a conèixer millor les postures del candidat”. El reformista havia superat els 5.000 amics en aquell moment. També compta amb un perfil a Flickr, amb gairebé mil fotos que mostren el furor del poble respecte a les eleccions i una altre de Twitter.

D'aquesta simbologia cromàtica,  no queda pas exclòs un altre més. El blau ha estat el color dels partidaris de boicotejar les eleccions. Recordem la guerra de colors que es van viure a la Revolució taronja d'Ucraïna i la Revolució de les roses a Geòrgia.

Aquest proper dijous, es compleix la celebració del vintè aniversari de la massacre de Tian'anmen, quan el govern va declarar la llei marcial, enviant els tancs que van entrar a la plaça de Pequín i aixafar les protestes d'estudiants i treballadors. Des de llavors, el govern xinès mai va fer pública la llista de víctimes, que va qualificar com una conspiració contrarevolucionària.

En aquell moment, el govern xinès va emprendre nombrosos arrestos a fi de suprimir els instigadors del moviment, expulsant literalment a la premsa i els mitjans de comunicació estrangers, passant a controlar estrictament la cobertura dels esdeveniment des de la premsa xinesa. És clar, que, les repercussions contra el govern xinès, van ser realment incommensurables, causant la condemna internacional de la seva pròpia actuació.

Encara que això forma part de la història, surgeix el dubte de replantejar-se fins a quin punt un govern té el dret a reprimir la llibertat d'informació i expressió, que és d'una certa forma allò que possiblement volen durant els propers dies. Fins i tot alguns s'han estranyat de la tardança, com Kayser Kuo, un comentarista xinès de tecnologia al que li sorprèn que el govern xinès hagi trigat tant en bloquejar aquests serveis.

Encara que la premsa de paper haguí creat el seu lloc al entorn digital, molts altres mitjans de premsa han nascut gracies a Internet. Vilaweb es el primer diari català en xarxa, nascut al maig del 1996 com un portal de noticies. Compta amb edicions locals que representen un bon grapat de ciutats catalanes, creades a partir de la demanda de persones i grups de diverses poblacions que volien replicar el model Vilaweb a la seva ciutat. Fins i tot una edició local a Austràlia, promoguda pels catalans que viuen a Melbourne.

Aquest canvis han portat a molts periodistes a incorporar les eines de la Internet 2.0 a la seva tasca. Molts d'ells, utilitzen el bloc o la wiki per publicar les noticies i la informació més rellevant , fins i tot en el moment que aquesta es produeix. Karma Peiró es una de les periodistes catalanes que utilitza el bloc com eina de comunicació, seguint esdeveniments presencialment, i amb el seu portàtil informa des del lloc on es produeix la noticia per mitja del seu bloc. Aquest cap de setmana ha estat seguint de prop les diferents ponencies al InnovaCamp Mediterrania, penjant tota la informació minut a minut al seu bloc Històries d'una periodista digital.

Wikidiario és projecte de periodisme ciutadà destinat a potenciar la participació dels usuaris en la construcció de la informació, per mitja de les eines de la web 2.0, convidant-los a fer aportacions de qualsevol tema que pugui ser d'interès, potenciant així la informació de proximitat en qualsevol àmbit geogràfic. Aquest proces genera una bona combinació de participació ciutadana i qualitat informativa, on els ciutadans aporten informació rellevant, que posteriorment serà validada i consolidada per periodistes. Compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Autónoma de México.

Avui estrenarem al congrés Innova Camp Mediterrània un invent que he estat fent aquesta nit. Incorporant una videocàmera per avions de radiocontrol a una gorra de promoció del Citilab, tenim un sistema per enregistrar imatges desde el punt de vista del subjecte. La petita càmera envia les imatges i el só per mitja de radiofreqüencia a un receptor, connectat a un ordinador per poder emetre a la web. Em fet unes proves aquest mati realment sorprenents, on em emès per web un passeig per l'interior del Citilab. Incorporada la càmera al teu cap, la visió que tens es transforma en una perllongació tecnológica que altres persones poden veure, i no només al monitor que tinc al meu despatx, sino desde qualsevol ordinador connectat a la xarxa internet.

Desde l'aspecte etnogràfic, la incorporació del vídeo amb la disciplina de la antropologia visual, a obert tota una serie de discusions sobre la mirada que aplica l'antropòleg sobre el seu objecte d'estudi o els informants. Ara be, si la tecnologia es capaç de construir altres mirades subjectives, com haurem de treballar i analitzar aquestes visions?. Un cas interesant és aquell del periodista convertit en Eyeborg.